Planificació de la mobilitat

Amb el repte d’anar cada vegada més cap a una mobilitat sostenible ens autoexigim de treballar més i millor els aspectes relacionats amb la seva planificació. Altrament, el fet de no adequar l’espai públic, els serveis o les infraestructures a les necessitats reals pot comportar que els ciutadans no percebin com alternatives vàlides la utilització dels modes més sostenibles en ser els més vulnerables (accessibilitat a peu, dificultats de circular en bicicleta, seguretat dels modes no motoritzats, fragilitat del transport públic en punts crítics, etc.).

Els nous criteris de repartiment de l’espai públic suposen una progressiva disminució del que es pot destinar al vehicle privat, amb la qual cosa s’han de preveure mesures per tal de racionalitzar-ne l’ús; en aquest sentit l’aparcament s’erigeix com una eina de gestió cabdal de cara a assolir aquesta fita. De manera semblant ens trobem amb la càrrega i descàrrega, que cal fer compatible amb la resta d’usos de la via pública.

L’existència de legislació al respecte pretén que anticipem les necessitats que ens trobarem de cara a afavorir els modes més sostenibles, i l’anàlisi ambiental ens permet de posar en valor la variació dels efectes sobre el nostre entorn i sobre nosaltres mateixos.